SANT SOTERRAR

A les set de la vesprada l’escenari serà la plaça de la Trinitat, espai urbà on antany, fins a 1933, va estar situat el convent trinitari construït en 1275. Allí, el Secretari de la Confraria, pujat sobre una pedra, que abans va estar en el convent, passarà llista a tots els confrares que han de participar en el Sant Soterrar. Després, en formació, es dirigiran pel Camí Reial cap a la plaça Major i, des d’ací, a l’ermita de la “Sang”, des d’on, a les vuit de la vesprada, s’iniciarà el Sant Soterrar.

Arriben els confrares a l’Ermita. S’organitza l’ordre de la processó. Al principi tot són nervis per part dels “arregladors”, de la junta de govern de la confraria i fins i tot per la pròpia majoralia de torn, ja que perilla el portar a bona fi la seua comesa, la seua responsabilitat de fer possible la celebració del Sant Soterrar.

La processó ja està organitzada i comença la marxa. El clarí anunciador de l’eixida de cadascun dels passos està a punt. Davant, apareixen les Veróniques, banderoles morades, símbol de l’assistència espiritual en els òltims moments dels confrares, els antics socors mutus i, amb el seu vertical pal, al capdavant de tots la Santa Faç, anunciarà l’arribada del Sant Soterrar.

Avancen els confrares a poc a poc, parant la marxa contínuament, mentrestant van eixint, a toc de clarí, els passos. Noves parades per a acomodar-se a la marxa dels altres passos, mentre s’escolta, quasi pesat, el tambor dels “saions”. Una vegada el primer pas està al carrer, “l’entrada de Jesòs el Diumenge de Rams”, li seguiran els altres passos, mentre els “arregladors” aniran a dalt i a baix organitzant als confrares, fent breus parades. I com si ancorat en el temps, la figura del “jueu” que al crit de “Puríssima Sang de Jesucrist” demanarà una aportació econòmica per al sosteniment de l’ermita. A cada donació lliurarà el tradicional “caramelet”, llepolia que també reclamaren, als confrares, els xiquets i no tan xiquets, que presencien en silenci el pas de la piadosa comitiva.

A l’entrada de Jesòs li segueixen els altres passos; l’últim Sopar, l’Oració en l’Hort, el Bes de Judes, els Assots, l’EcceHomo, el Natzaré, la Verónica, el Crist de la Bona Paz, el Descendiment de la Creu, la Dolorosa, la Soledat, el Sant Sepulcre i finalment, la Vera Creu, màxima ensenya de la cristiandat.

La processó del Sant Soterrar, després de més de quatre hores de marxa, inicia la seua volta a l’Ermita de la Sang acompanyada per l’harmoniós redoblament dels tambors de les bandes de cornetes i tambors, sobreeixint, com si s’haguera apoderat del silenci, el tambor dels “saions”, al final, després de la Vera Creu, la banda de mòsica de la Societat Musical Lira Saguntina.