Com cada Dilluns Sant Sagunt s’endinsa una vegada més en la commemoració de la Passió i Mort del nostre Jesucrist. El Dilluns Sant es commemora el Encontre Dolorós entre Jesús, representat pel pas del Natzaré, i la seua Mare, representada en el pas de la nostra Senyora de la Soledat. El pas del Natzaré ix des de l’Ermita de la Sang a les 8 de la vesprada i marxa per la part est de la ciutat de Sagunt, recorrent la plaça Major, carrer Major, carrer de ValËncia, pujant pel carrer Camí Reial fins a arribar a la plaça Major. Aquesta anda va acompanyada per la Majoralía de l’Any. En canvi la Verge de la Soledat ix de la mateixa Ermita una mica més tard, es dirigeix cap a l’oest, per la plaça Major, carrer Capità Pallarés, carrer Teruel, plaça Districte, carrer Campoamor, plaça del Pí, carrer José Lerma i carrer Cavallers, fins a arribar a l’Església de Santa María on espera l’arriba del seu fill. En aquesta part de la processó va la Majoralia de l’Any Sortint.
El Natzaré arriba a la plaça Major, la Soledat ho està esperant i comença el vertader acte de devoció. S’interpreten diverses peces musicals mentre la Soledat i Natzaré, sempre a coll dels seus portadors, es balancegen en una nit màgica. El fervor del poble saguntí es mescla; sembla com si la força necessària per a poder portar en lloms el pes de tota una tradició fora de tot el poble, que està pendent que la Soledat i el Natzaré estiguen cara a cara en el Encontre més dolorós de tota la histÚria. El silenci de la gent és ensordidor, tothom respecta el silenci, i només és tallat pel so de les Cornetes i els Tambors, i un crit de “Puríssima Sang de Jesucrist” quan les peces musicals acaben i tots els confrares, al costat de les andes, comencen a pujar el carrer Castell fins a arribar a l’Ermita de la Sang, i així finalitzar la primera de les processons emblemàtiques de la Setmana Santa Saguntina.