Benvolguts Confrares:
En vespres de la Pasqua -la festa de la vida per a Jesús, encara que siga a través de la seua mort també nosaltres sentim la cridada a la vida.
No són moments bons, és cert. Des que aquest maleït covid-19 ha irromput enmig de la nostra història, del nostre món s’han trastocat ritme, plans, projectes, temps… Han sorgit pors, temors, inseguretats… Ens descobrim embolicats en malalties i morts. Privats de llibertat física, de moviment, confinats entre quatre parets ens veiem obligats a veure’ns tots els dies els mateixos o, pitjor, a veure’ns només a nosaltres mateixos. Això sí que és Quaresma, temps de desert, quan ens enfrontem a la nostra pròpia realitat, on podem trobar-nos amb Déu i, cara a cara amb Ell, experimentant la nostra fragilitat i pobresa sentir la necessitat d’obrir la vida, l’existència a altres regles i raons, a altres principis, valors i motius amb els quals i pels quals viure, que ens permeten, en temps de crisis, poder romandre alegres, fermes, segurs.
Sí. En la nostra vida coneixem la crisi perquè no hem tingut èxit en el que emprenem, perquè patim per la situació de les persones volgudes o del nostre poble, perquè ens fallen o ens traeixen els amics, perquè ens costa lluitar contra el desànim, el mal i les injustícies… Tal vegada més d’un, ara crec que tots, està vivint una etapa dramàtica en la seua vida.
La Setmana Santa, la Pasqua ens convida, ens crida, ens obri a no perdre la confiança en Déu, a dir amb sinceritat “en el perill vaig invocar al Senyor, i em va escoltar… jo t’estime, Senyor, tu eres la meua fortalesa, la meua roca, el meu llibertador… des del seu temple ell va escoltar la meua veu i el meu crit va arribar a les seues oïdes” (Salm 17).
Aquesta és la meua humil invitació per a aquests dies. Reafirmar la nostra confiança en el Déu que ens salva, en el Déu que ens va estimar fins a l’extrem de portar a la Passió i Mort, a la Creu al seu Fill únic, Jesucrist. Un amor que, deia en el Llibre de Festes, ha de ser acollit, celebrat i manifestat. Acull l’amor de Déu en la teua vida, sent-te estimat, perdonat, privilegiat. Ama als teus, perdona les ofenses, obstina’t a ser feliç i a fer felices als altres; celebra la Setmana unint-te a una de les moltes celebracions que els mitjans de comunicació t’ofereixen; manifesta amb el teu somriure, amb un cor alegre i lliure de rancors que, unit en el dolor i en el triomf de Crist, en la seua creu i en la seua resurrecció, no tems a la mort, a cap mort perquè amb Ell has passat a la vida.
No estigueu tristos. La impossibilitat de viure en plenitud aquesta setmana, aquestes festes, les nostres festes com fins ara ho havíem fet, farà possible que desitgem apassionadament que arriben les pròximes amb un sincer compromís de viure-les, com el que són, úniques.
Des del més profund del meu cor, elevant al Senyor la meua oració per cadascun de vosaltres, per les vostres benvolgudes famílies, amb el meu agraïment sincer al Clavari Sr. Hugo Chordá i els seus Majorales, al Sr. President i membres de la Junta Directiva, a les nostres
Autoritats i a tots els que, any rere any, feu possible la nostra Festa…us beneïsc.
Víctor Camilo Bardisa Bito
Prior
PURÍSSIMA SANG DE JESCUCRIST
